dijous, 18 de novembre del 2010

Pràctica a Puig-reig amb l'Issuu

Recursos web 2.0




Open publication - Free publishing - More tarrega

Eines web 2.0 a l'abast

Aquestes eines són les més actuals (?) i que tenen la gràcia de fer-nos fàcils coses que a priori haurien de ser complicades i complexes.

En podem veure un repositori aquí.

I alguns exemples d'alumnes d'altres cursos.
Anna 2.0
Ester's personal space
El bloc de la Cèlia

Collige Virgo Rosas
J'aime le français
Eduentorn

Anibal de la Torre

El blog de Maria Reina

Eines d'alt nivell

Aquí es presenten un parell d'eines d'alt nivell. Més per cuirositat però també perquè no podem limitar les nostres aspiracions. No ens hem de sentir frustats si no hi arribem, però si en som capaços.. serem capaços de produir grans coses.

Quia

LAMS

dijous, 4 de novembre del 2010

Objectes d’aprenentatge elaborats a partir d’altres eines d’autor

Els objectes d’aprenentatge més utilitzats a l’aula són els que s’elaboren amb eines d’autor com JClic, Quaderns Virtuals, Hot Potatoes i Flash, així com els que tenen com a base un programa de presentacions o un editor de pàgines web.

Uns altres objectes d’aprenentatge són els SCORM (Sharable Content Object Reference Model). Els SCORM funcionen com un paquet que pot incloure pàgines web, gràfics, programes Javascript, presentacions Flash i qualsevol altre element que sigui funcional dins una pàgina web. Per a la seva creació s’utilitzen uns programaris de codi lliure, el més conegut dels quals és el Reload. Una de les principals característiques d'aquests objectes és la seva integració en entorns virtuals d’aprenentatge (EVEA). La plataforma més coneguda és el Moodle.

Fonts de programari per a PDI (repositoris)

Una font de programari, també anomenada repositori, és un lloc centralitzat on s'emmagatzemen i es mantenen paquets de programari, habitualment en bases de dades o arxius informàtics.
A la pràctica anterior s’ha explicat que el programari de les PDI pot actuar com a eina d’autor per a la creació d’objectes d’aprenentatge. A la xarxa es poden trobar nombrosos repositoris que recullen aquests objectes d’aprenentatge tan específics. A continuació s'enuncien algunes fonts de programari amb arxius elaborats amb el programari de l’SmartBoard, Interwrite i Mimio.

Què es pot fer amb una pissarra digital interactiva a l'aula?

Dinàmiques habituals a les aules tenen amb l'ús de la PDI una important amplificació derivada de la seva potencialitat tecnològica:
  • Exposicions i explicacions (descripcions, argumentacions, enumeracions…) temàtiques. Les quals poden ser a partir de materials propis o d'altri: llibres de text digitals, blocs, web, és a dir tots aquells recursos que puguin contenir les informacions bàsiques per al treball a l'aula. Les exposicions que el professorat fa poden anar acompanyades de preguntes de comprovació in situ sobre els coneixements de l'alumnat. Amb aquesta acció l'estudiant pot presentar allò que ha cercat o el resultat d'un treball, en fi, l'estudiant també pot fer de docent.
  • Seguiment d'activitats individuals o col·lectives. La pissarra digital interactiva permet comprovar les dificultats amb què es troba l'alumnat en realitzar activitats d'aprenentage, ja sigui de manera individual o col·lectiva, en plataformes d'e-learning.
  • Posada en comú d'activitats individuals o col·lectives. De la mateixa manera que es fa el seguiment de les activitats que es realitzen individualment i col·lectivament en una plataforma d'e-learning, també es pot fer la correcció col·lectiva.
  • Anàlisi visual i composició artística. Així es pot usar la PDI per:
    • Analitzar gràficament la composició de fotografies, per exemple fixant-se en els centres d'interès, les tensions compositives o les qüestions d'il·luminació i d'equilibri.
    • Fer una anàlisi formal d'una obra d’art, per exemple dibuixant les línies que marquen la composició, subratllant-ne el cànon, marcant la perspectiva o reconeixent les formes geomètriques predominants.
  • El reforç de continguts amb la implementació d'objectes d'aprenentatge externs (Hot Potatoes, Jclic, Quaderns Virtuals…). Així el professorat:
    • Pot presentar aquests objectes d’aprenentatge, explicar-ne les característiques principals i orientar sobre el seu funcionament per a una resolució correcta per part de l’alumnat.
    • En alguns casos pot fer el seguiment de la resolució (per exemple en quin moment de resolució es troba l’elaboració d’una webquest).
    • Pot fer correccions col·lectives de les activitats que es plantegen en aquests objectes d’aprenentatge.
  • Fer de l'error una font d'aprenentatge. Perquè els continguts treballats a l’aula passin a convertir-se en coneixements correctes per a l’alumnat, cal que es produeixi un procés de transacció. En aquest procés hi ha de jugar un paper molt destacat la correcció de les activitats que el docent hagi dissenyat per a l’assoliment dels objectius competencials previstos. La correcció es pot fer de dues maneres: individual i col·lectiva. Les eines que ens proporciona una PDI permeten millorar el procés de correcció, car faciliten la reproducció exacta de la seqüència que un determinat alumne ha seguit per a la realització d’un exercici, és el cas de l’enregistrador i el reproductor. Amb la primera es pot enregistrar la realització de l’exercici per part de l’alumne i amb la segona es pot reproduir i interactuar sobre els diferents moments de la seqüència.
  • Introducció d'elements motivacionals. Aplicacions com el focus faciliten la motivació i la concreció dels continguts d'aprenentatge, i essencialment, la necessitat de centrar l'atenció en aspectes concrets d'aquells continguts que es presenten i es treballen a l'aula.
  • L'anticipació de continguts. Mitjançant la utilització de l'ombra de pantalla (cortina) que cobreix (de manera parcial o completa) informacions bàsiques del contingut que s'esta treballant a l'aula, el docent pot preparar activitats que permetin arribar, mitjançant la deducció o la inducció, a les conclusions previstes o no.
  • La classificació d'elements didàctics. L’organització de la informació recuperada és bàsica per a una manipulació que permeti transformar-la en coneixement. Sovint, mitjançant un procés de cerca, recupereu nombrosos elements (imatges, textos, arxius flash, arxius de so…) que utilitzareu per a l’elaboració d’activitats. Aquests elements s’han d’organitzar de manera coherent perquè tinguin la utilitat que els voleu donar. Generalment s’usa l’opció de les carpetes i subcarpetes del Windows. La Galeria dels programaris de gestió de les PDI és una altra opció.
  • Contrastar informació de tota mena. L'accés ràpid i segur a fonts diverses d'informació a través de la connexió a la xarxa permet al docent mostrar les diferents maneres de tractar l'esmentada informació segons el mitjà utilitzat.
  • Activitats basades en el diàleg, el debat o en els processos de presa de decisions es veuen reforçades. La PDI, ja s'ha comentat abans, és una eina que facilita que l'alumnat centri l'atenció. Si a aquest avantatge s'hi afegeix un giny tecnològic com les consoles de resposta immediata, es comprovarà com la participació en la resolució d'activitats o la participació en debats s'incrementa a l'aula.
  • Perifèrics com les consoles de resposta immediata abans esmentades, les tauletes digitalizadores o el visualitzador digital també faciliten l'atenció a necessitats educatives especials, de manera que l'alumnat pot participar en la presa de decisions, respondre qüestionaris, visualitzar fàcilment alguns dels processos que es realitzen a l'aula. Algunes webs mostren eines per a l'escola inclusiva molt vàlides per a PDI.
  • La socialització i la interconnexió amb altres aules o centres educatius per videoconferència.
  • Permet treballar la imaginació i la creativitat. Davant d'una obra d'art, una fotografia o qualsevol altra imatge, amb el diàleg com a principal eina, els alumnes poden canviar la realitat que la imatge mostra. Es tracta d'analitzar la realitat per canviar-la.